HISTÒRIA DE L'ESPLAI BOTERUT

L’Esplai Boterut, va néixer l'any 1977, com esplai de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme. La iniciativa es va a dur a terme pels joves de la parròquia. Llavors no hi havia cap tipus d'organització que cobrís la necessitat d'agrupar-se, treballar en equip, trobar-se, aprendre...

 

Després d'uns anys de funcionament autònom, l'any 1982, l'esplai va passar a formar part del MIJAC (Moviment Infantil Juvenil d’Acció Catòlica). Més tard, a causa de les diferències d'entesa, principalment sobre quatre punts (la manera d'entendre les conviccions, el procés d'iniciació dels nens, la pedagogia de la fe i la iniciació i formació permanent) i juntament amb altres centres, es decideix crear un nou moviment.

 

D'aquesta manera, a partir del 1992 es passa a formar part del CIJAC (Centres Infantils Juvenils d’Acció Catòlica) format per 8 centres provinents de l'escissió del MIJAC, i 2 més que es van incorporar posteriorment. Així doncs, el CIJAC estava format pels següents Centres: Boterut, Cerdanyola, Gavina, Les Corts, Sant Oleguer, Santa Cecília, Sarrià, Sortidor, La Pau i Serraparera.

 

Aquest nou moviment, el CIJAC, estava format per un equip coordinador format per integrants de tots els esplais que en formaven part. El fet de ser un moviment petit en facilitava poder implicar-s’hi molt i viure’l molt de ple, però de la mateixa manera, formar-ne part requeria d’una dedicació, responsabilitat i implicació extra, cosa que va provocar la pèrdua progressiva de centres del CIJAC.

 

A l’assemblea d’inici del curs 2003/2004, es va plantejar el funcionament del CIJAC, es van modificar funcions dels equips d’iniciació i coordinadora i altres aspectes del

sistema de treball habitual. També es va redactar el propòsit d’acollir més centres al moviment per tal d’obtenir més riquesa i força.

 

A l’assemblea de final de curs es van revisar els propòsits plantejats a l’inici juntament amb la revisió del curs. Es va haver de prendre una decisió, molt dura per a la majoria dels monitors: CIJAC deixaria d’existir ja que s’havia convertit en un moviment difícil de mantenir.

 

Les causes de la dissolució del moviment van ser sobretot relacionades amb

l’estructura d’un moviment pensada per molts centres i no per només 3 (Boterut, La Pau i Santa Ceci): els centres tenien poca estabilitat i no es podien dedicar a enfortir el moviment, els equips destinaven molts recursos i el resultat era poc visible, mancava gent per a càrrecs de moviment, no s’havien trobat nous centres per a ampliar el moviment, la majoria de la feina no arribava als nens...

 

Així doncs, l’any 2005 es va passar a formar part del MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans), que és un moviment semblant al CIJAC, amb el qual comparteix algunes conviccions i formes de fer. El MCECC ens permet mantenir l’ideari i l’estil de funcionament de sempre i només hem hagut d’adaptar algunes activitats i reunions, perquè el MCECC és un moviment molt gran (avarca més de 200 centres de tot Catalunya) i es distribueix en zones. La nostra, és la zona 11 que engloba Terrassa, Sant Cugat, Matadepera i Barberà del Vallès.

 

Des del 2005, i un cop ja dins el MCECC, moltes són les coses que amb el temps han anat canviant i han condicionat la manera de ser i de fer com a Centre Esplai Boterut.

 

Una d’elles, per exemple, va ser quan es van crear les Comissions: Un nou concepte que canviava completament la manera de treballar dins l’equip de monitors, ja que fins aleshores, tot es preparava entre tots a les reunions de dilluns, de manera que les reunions es feien molt llargues, i en ocasions, ineficients. Amb l’aparició de les Comissions, es divideixen les feines en petits grups de monitors, i un cop preparades, es portaven a les reunions de dilluns ja molt més elaborades.

 

Un altre fet a destacar, és que a partir de l’any 2002 es crea un nou grup d’infants: “Els Súpers”. Fins aleshores l’esplai acollia infants de fins a 15 anys, i el grup de Súpers suposava allargar-ho un any més, fins als 16, ja que eren els propis adolescents els que demanaven d’allargar-ho.

 

L'esplai Boterut sempre havia estat un centre amb pocs infants. Cap a l’any 2010, el centre estava format per més o menys 12 monitors, i acollia cada dissabte al voltant d’uns 50 infants, i de colònies les inscripcions rondaven els 80-90.  Però al curs 2011- 12 l’equip de monitors va augmentar fins als gairebé 18, amb l’entrada dels que l’any anterior havien estat fent l’any de Joves, i que bona part d’ells estaven motivats per desenvolupar la tasca de monitor. Sent tants, es va voler fer créixer l’esplai i fer

arribar l’educació en el lleure a quants més infants millor, de manera que va sorgir la idea de fer el Dia de l'Amic, que consistia en portar un amic/ga perquè conegués l'esplai. La proposta va ser tan efectiva que va suposar un abans i un després. Les inscripcions es van disparar i l’esplai va passar a tenir al voltant dels 80 inscrits de curs, i uns 120 infants de colònies. Va ser tant significatiu aquest canvi, que per primer cop van haver de començar a fer-se llistes d'espera per poder apuntar-se, ja que s’havia de posar un número màxim de places a cada grup, limitats pel número de monitors i els espais del Esplai.

 

El tema de la comunicació amb les famílies també ha anat evolucionant. Abans, hi havia dues maneres de fer arribar la informació a les famílies:

• Per Carta: Quan es feia una sortida de Tandes, quan s’informava de les colònies, per avisar el sopar de Nadal... Tot el que suposava no fer un dissabte normal, s’imprimia en paper i es donava en mà amb dues setmanes d’antelació, o es feia arribar per carta. Els monitors es dividien per barris, i a peu passaven casa per casa a deixar a la bústia la carta amb la informació corresponent.
• Per Telèfon: A principis de curs es creava una Cadena de Telèfons, on cada família en tenia assignada una altra, formant així una cadena de trucades per informar de tot.

Per sort, les noves tecnologies i les xarxes socials també van arribar al esplai, i cap a l’any 2012-13 es van deixar de banda les cartes, que suposaven una important despesa de paper i una pèrdua de temps pels monitors, per adoptar la vía de comunicació dels correus electrònics i els grups de Whatsapp. Amb un sol click, arribava qualsevol informació a les famílies, per a totes elles a l’hora i al instant.

 

La relació de l’esplai amb les famílies cada vegada era millor, i des de l’esplai se’ls hi volia donar un paper principal en la tasca que es desenvolupava. Arrel d’aquesta idea, durant el curs 2013-14 es va crear la FUPB (Famílies Unides Pel Boterut). A poc a poc es va anar consolidant i el paper de les famílies prenia part del protagonisme a l'hora de fer preparacions d'activitats alguns dies comuns.

 

Des de sempre quan acabaves la teva etapa com a infant (en finalitzar Súpers) feies un any de preparació i el següent ja podies ser monitor/a. Però l'any 2015 es va prendre la decisió d'allargar-ho un any més, perquè es considerava que entrar amb l'edat de 16 anys al equip de monitors i tenir la responsabilitat que això comporta no era compatible. A més, en alguns casos només hi havia un any de diferència entre els Súpers i els nous monitors. Per això es va allargar aquesta etapa a dos anys: el primer (Joves) era per la creació d'un projecte de grup, i el segon tractaria sobre la preparació per ser monitors/es.

 

A causa del important creixement d’inscrits que va anar vivint l’esplai des del 2012,  cap l’any 2018, per primera vegada de colònies, el grup de Súpers va passar a ser una tanda a part, quan fins aquell moment havien anat conjuntament amb el grup de Ruta i Campaments. Era inviable tenir una única tanda de Grans, amb més de 70 infants. Separant-los, feia més fàcil poder treballar amb una tanda de Grans de 40, i una a part de Súpers de 30.

 

Actualment (2019) l'esplai està format per un equip de 22 monitors/es (15 monitors/es de curs i 7 porten el grup de pre-monis). Hi ha 6 grups en funcionament: PEKES, M1,M2, GRANS, SUPERS i JOVES/PRE-MONIS. En total tenim 156 infants inscrits aquest curs 19/20.

 

Però... com serà el futur de l’esplai?